4. Promoure “models d’explotació” del territori que siguin compatibles amb la preservació de l’espai natural que conforma el Delta.

Des de l’Associació de càmpings es van aportar unes reflexions sobre el paper que pot jugar el sector per contribuïr als objectius de la Taula del Delta i de la Baixa Tordera. En el text es pot legir, per exemple que:

“Els càmpings poden jugar un paper positiu en el procés de regeneració del delta, un cop   assumit el fet de la seva presència i garantida la seva continuïtat. El propi procés de transformació de les instal·lacions no és expansiu sinó que es basa en la reducció de la densitat d’ocupants, la millora de la qualitat de les instal·lacions i una major sensibilitat en la integració paisatgística. D’una manera més directa, la cessió i condicionament paisatgístic de sòl de ribera i franja costanera poden ser l’aportació més clara (i més immediata) a aquesta regeneració.

Davant de la situació crítica del front litoral cal actuacions a curt termini que permetin reordenar l’espai per a millorar la dinàmica litoral. La manca d’interès de les administracions en participar activament i financera en aquesta planificació, fa que, a curt termini sigui difícil, per part dels càmpings, prendre les mesures necessàries que permetrien alliberar espais en el litoral tot i garantint la continuïtat de les seves activitats.”

Descarregar el text sencer

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.4 Garantir una gestió integrada dels aqüífers i de les aigües superficials.

En el pla de gestió s’han establert noves regles per l’explotació de les diferents fons (pous i ITAM) dins d’un marc “d’explotació coordinada”, on es conjuguen els recursos externs i els locals dins d’un marc on s’estableixen prioritats d’extracció en funció dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Tanmateix es planteja crear una comissió de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i de les persones usuàries afectades a fi d’adaptar l’explotació. La creació d’una comunitat d’usuaris per regular l’ús de l’aqüífer està previst en la normativa vigent i podria ajudar a que hagi més control i coordinació sobre les extraccions.

Al Pla de Gestió actual hi ha una mesura previstes per l’augment de la reutilització de l’aigua i promoció de l’ús de l’aigua regenerada que, per exemple, es podria per fer servir per recàrrega dels aqüífers.

L’augment de la dessalació comporta un augment de les despeses per la producció de l’aigua en alta. Actualment s’està utilitzant l’aigua de la ITAM de la Tordera per compensar els nivells baixos del pantà de Sau-Susqueda per abastir el sistema ATLL. El sistema de pous i ITAM de la Tordera treballa al mínim a l’hivern i a l’estiu s’augmenta la capacitat. ATLL te unes consignes per el seu règim d’explotació i hi ha unes tarifes de venta de l’aigua aprovades que s’han de respectar. Per aquesta raó a ATLL no l’interessa utilitzar l’aigua que sigui cara de produir (dessalació), l’interessa exhaurir l’aigua barata (pous o rius) i tenir el màxim benefici.

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.3 Protegir i recuperar les zones humides

La problemàtica de les zones humides es relaciona amb el fet que no totes es podrien classificar oficialment com a masses d’aigua, ni és fàcil aplicar indicadors i criteris adequats. En específic per la Tordera, hi ha 7 que s’han pogut identificar com a masses d’aigua, uns quants estanys i la desembocadura. El seu estat ecològic es mediocre, deficient o dolent, i cap en bon estat.

Refenrència

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.2 Revertir la sobre-explotació de l’aqüífer

Actualment la massa d’aigua subterrània del delta està designada com a sobre-explotada, però es vol designar com a “en risc”. Es sap que si la ITAM deixes de funcionar, el sistema estaria fallaria. Es un tema tècnic, però no només, donades les conseqüències sobre els permisos d’extracció.

En termes d’estat quantitatiu de la massa d’aigua subterrània de la baixa Tordera no es veu una tendència a la baixa i per això en el còmput general de series de 10 anys, la tendència és positiva i es diu que esta en bon estat quantitatiu per sobre d’un llindar mínim. Ara bé, si que es cert que la DMA diu que també s’han d’analitzar els sistemes ecològics dependents de l’aqüífer, un factor que també hauria de condicionar la declaració del bon estat, però això no està resolt a nivell tècnic i jurídic. L’ACA esta fent un plec per contemplar i estudiar això. Hi ha ecosistemes diversos que depenen dels nivells piezomètrics de l’agua subterrània i mantenir el bon estat ecològic. Es una massa catalogada com a “en risc” perquè te una pressió antròpica enorme i cal posar mesures constants per evitar el mal estat.

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.1 Garantir la implantació d’un regim de cabals de manteniment

Al 2006 es va aprovar un acord de govern on es van aprovar els cabals ecològics de manteniment de totes les conques internes. Aquestes referencies ja s’utilitzen per gestionar la implantació a les noves concessions o en les revisions de concessions. Amb les concessions existents es pretén fer una implantació progressiva, a partir d’1 juny 2018 es defineixen cabals de compliment obligat per totes les concessions de la conca de la Tordera, excepte dos trams on es farà a partir de 2020.

Ja s’ha iniciat la concertació amb els usuaris i s’està intentant arribar a acords per integrar el cabal ecològic en el seu títol de concessió. Si no s’arriben a acords es faran contenciosos, encara que aquesta via no es desitjable per ningú.

Per tal de facilitar el canvi, s’ha obert un període de concertació amb ajudes econòmiques previstes per adoptar mesures d’estalvi que puguin facilitar la reducció de les extraccions.

Referència

La biodiversitat del Delta de la Tordera, avui. Per Javier Romera Cabrera

Pas previ i imprescindible per a gestionar o plantejar mesures de protecció o recuperació d’un espai natural, és identificar i prioritzar les característiques pròpies, els hàbitats i les espècies que donen valor i fan únic o important a aquell espai, mai prendre decisions sense abans saber què es vol, i mai plantejar una burda imitació d’altres espais (per molt importants que siguin) o voler transformar-lo en allò que ni és ni serà mai.

Actualment el Delta de la Tordera és un espai natural de primera magnitud en quant a biodiversitat i característiques biogeogràfiques úniques al país, només comparable al profund desconeixement i a la manca de valorització d’aquestes per part d’administracions i població en general. Voler plantejar, o executar, qualsevol gestió o actuació sense aquesta identificació i sense aquest coneixement només porta a errors i fins i tot a la pèrdua d’allò que s’hauria de potenciar: els punts forts i els valors naturals únics que el fan mereixedor de protecció i recuperació.

Tot i les grans mancances en quant a estudis i recerques d’aquestes característiques pròpies (i vull insistir que úniques) i dels valors naturals del Delta de la Tordera per part d’entitats i adminstracions, més per manca de finançament i per no ser un lloc mediàtic/subvencionat que no pas per manca de valors, fa molts anys que nombrosos naturalistes i biòlegs locals i comarcals intenten donar a conèixer i estudien de manera desinteressada, o fins i tot anònima, l’important biodiversitat d’aquest espai natural i avui disposem de molta més informació i dades accessibles gràcies a les noves tecnologies, amb abundants pàgines webs, bases de dades i publicacions on-line on poder compartir observacions i coneixements.

Aquest treball només és un petit recull, i resum, de les principals característiques i dels valors naturals més importants que fan únic al Delta de la Tordera i que el fan mereixedor d’una gestió, protecció i recuperació per part de les administracions, una simple eina per a la correcta gestió i planificació del territori que s’ha d’entendre com a bàsic i com a pas previ d’un estudi i treball de recerca en profunditat que el millori, ampliï o fins i tot corretgeixi a càrrec d’administracions, empreses o entitats amb recursos i personal tècnic amb dedicació plena.

En cap moment s’ha d’entendre com una descripció exhaustiva i al detall de la biodiversitat del Delta, i tampoc avalua l’estat de conservació dels hàbitats, segurament un dels primers deures a fer, sinó una identificació i aproximació amb la que iniciar els treballs de la Taula del Delta de la Tordera que és a on es prendran les decisions sobre la correcta gestió de l’espai i a on es decidirà què i com volem que sigui el Delta.

Per fer el camí, no només hem de saber a on volem anar sinó que també d’on partim. Aquesta és la biodiversitat del Delta de la Tordera, avui.

 

Javier Romera Cabrera

Tordera, juny del 2018

DESCARREGEU L’ESTUDI AQUI

 

 

Un tastet de l’experiència de les II Jornades del Delta de la Tordera

Els que heu vingut ja ho sabeu, però volem compartir amb tothom que ha sigut un dia fantàstic i molt interressant! Al matí ens vam anar cap al Delta amb les bicis, i vam gaudir de les explicacions per Noemi Pineda.

Per la tarda, vam esta a la mesa redona,“Els espais de governança per la gestió de l’aigua i del territori” on Annelies Broekman del CREAF i Rafael Sardà del CEAB van presentar el projecte ISACC TorDelta i Josep Ribera de Prou Sal, Xavier Carbonell de ARC Mediació Ambiental, posant posant en comú les idees sobre les oportunitats i els reptes de les espais de governança.

Molt agraïda als joves de L’Arrel per la invitació!