Activitats del REDAPTA

Les activitats del projecte REDAPTA es desenvolupen a dues conques a l’hora!

Podeu trobar noticies al twitter conjunt @REDAPTA1, les coses que fem a la Tordera les podeu trobar en aquesta pàgina, el procés del Serpis el podeu seguir a la pagina de la Plataforma del Serpis

Acte inaugural del Projecte

EL dia 6 de Novembre 2019 presentem el projecte als participants de la Taula del Delta i de la Baixa Tordera i la ciutadania interessada, a partir de les 17.00 a l’Arxiu de Malgrat de Mar.

Reunió sobre les aportacions des de la Taula al procès de participació del 3r cicle de la planificació hidrològica (2022-2027) organitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua

El dia 15 de gener 2020 els particpants de la Taula van posar en comú les idees aportades al procés de revisió de la diagnosi en la que es basará la planificació dels propers anys. Ens vam trobar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, de 17 a 19 hores.

Monofgràfic sobre la gestió del risc d’inundacions i els mapes de perillositat

El dia 19 de febrer 2020 es va organitzar un monogàfic amb la participació de Sandra Ruiz Navarro i Eva Crgeo del departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial, Agència Catalana de l’Aigua. L’objectiu de la sessió ha sigut el de clarificar quines mesures s’estan adoptant per fer front al riscos vinculats a les inundacions al Delta de la Tordera.

Primer taller de co-disseny de mesures

El dia 26 de febere 2020 es va organitzar el primer taller de co-disseny del porjecte REDAPTA, amb l’objectiu de recollir les primeres propostes de mesura que podrien donar resposta als objectius estratégics obtinguts amb le projecte ISACC TorDelta i validats pels participants.

Monofgràfic “Règim de cabals ambientals, aqüífers i consums: el balanç hídric del Delta i la Baixa Tordera”.

El dia 04 de Març es va organitzar un nou m onogràfic amb la participació de Toni Munné i Alfredo Perez de la Agència Catalana de l’Aigua. L’objectiu de la sessió ha sigut de coneixer millor l’estat de les masses d’aigua i les oportunitats de millora per el Delta.

Segon taller de co-disseny de les mesures.

Donades les contingències de la pandèmia pel COVID19, es va desenvolupar el segon taller de manera virtual. Es va obrir un termini d’un mes (entre març i abril 2020) per a què els participants poguessin revisar i validar les propostes desenvolupades. Tota la informació es va recollir i presentar a les administracions per tal que poguessin donar el seu punt de vista i indicar si les propostes sonen línia amb les polítiques, plans i programes vigents.

Tercer taller de co-disseny de les mesures

Durant el mes de Maig es va demanar donar una resposta a les mesures presentades per part de les diferentes administracions amb autoritat competent sobre les qüestions plantejades. Aqui podeu trobar un informe sobre les respostes i el llistat de mesures que integra els aspectes aportats.

Per tal de conneixer de primera ma les contribucions i comentaris per part de les adminsitracions consultades, es va organitzar una  sessió virtual el dia 08 de Juliol 2020 entre 18.00 i 20.00

Jornada de tancament del Projcte

El dia 28 d’octubre 2020 de 18.00 a 19.30 s’ha organitzat una sessió de tancament del projecte on es van poder presentar tots els products finlas i resultats obtinguts. A mes a més es van poder coneixer de primera mà les experiencies de l’equip de la nostra conca bessona, el Sepris.

PRODUCTES FINALS PRESENTATS:  Estrategia per a la Tordera i la guia metodologica

Presentació

acta de la sessió

enregistrament

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.4 Garantir una gestió integrada dels aqüífers i de les aigües superficials.

En el pla de gestió s’han establert noves regles per l’explotació de les diferents fons (pous i ITAM) dins d’un marc “d’explotació coordinada”, on es conjuguen els recursos externs i els locals dins d’un marc on s’estableixen prioritats d’extracció en funció dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Tanmateix es planteja crear una comissió de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i de les persones usuàries afectades a fi d’adaptar l’explotació. La creació d’una comunitat d’usuaris per regular l’ús de l’aqüífer està previst en la normativa vigent i podria ajudar a que hagi més control i coordinació sobre les extraccions.

Al Pla de Gestió actual hi ha una mesura previstes per l’augment de la reutilització de l’aigua i promoció de l’ús de l’aigua regenerada que, per exemple, es podria per fer servir per recàrrega dels aqüífers.

L’augment de la dessalació comporta un augment de les despeses per la producció de l’aigua en alta. Actualment s’està utilitzant l’aigua de la ITAM de la Tordera per compensar els nivells baixos del pantà de Sau-Susqueda per abastir el sistema ATLL. El sistema de pous i ITAM de la Tordera treballa al mínim a l’hivern i a l’estiu s’augmenta la capacitat. ATLL te unes consignes per el seu règim d’explotació i hi ha unes tarifes de venta de l’aigua aprovades que s’han de respectar. Per aquesta raó a ATLL no l’interessa utilitzar l’aigua que sigui cara de produir (dessalació), l’interessa exhaurir l’aigua barata (pous o rius) i tenir el màxim benefici.

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.3 Protegir i recuperar les zones humides

La problemàtica de les zones humides es relaciona amb el fet que no totes es podrien classificar oficialment com a masses d’aigua, ni és fàcil aplicar indicadors i criteris adequats. En específic per la Tordera, hi ha 7 que s’han pogut identificar com a masses d’aigua, uns quants estanys i la desembocadura. El seu estat ecològic es mediocre, deficient o dolent, i cap en bon estat.

Refenrència

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.2 Revertir la sobre-explotació de l’aqüífer

Actualment la massa d’aigua subterrània del delta està designada com a sobre-explotada, però es vol designar com a “en risc”. Es sap que si la ITAM deixes de funcionar, el sistema estaria fallaria. Es un tema tècnic, però no només, donades les conseqüències sobre els permisos d’extracció.

En termes d’estat quantitatiu de la massa d’aigua subterrània de la baixa Tordera no es veu una tendència a la baixa i per això en el còmput general de series de 10 anys, la tendència és positiva i es diu que esta en bon estat quantitatiu per sobre d’un llindar mínim. Ara bé, si que es cert que la DMA diu que també s’han d’analitzar els sistemes ecològics dependents de l’aqüífer, un factor que també hauria de condicionar la declaració del bon estat, però això no està resolt a nivell tècnic i jurídic. L’ACA esta fent un plec per contemplar i estudiar això. Hi ha ecosistemes diversos que depenen dels nivells piezomètrics de l’agua subterrània i mantenir el bon estat ecològic. Es una massa catalogada com a “en risc” perquè te una pressió antròpica enorme i cal posar mesures constants per evitar el mal estat.

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.1 Garantir la implantació d’un regim de cabals de manteniment

Al 2006 es va aprovar un acord de govern on es van aprovar els cabals ecològics de manteniment de totes les conques internes. Aquestes referencies ja s’utilitzen per gestionar la implantació a les noves concessions o en les revisions de concessions. Amb les concessions existents es pretén fer una implantació progressiva, a partir d’1 juny 2018 es defineixen cabals de compliment obligat per totes les concessions de la conca de la Tordera, excepte dos trams on es farà a partir de 2020.

Ja s’ha iniciat la concertació amb els usuaris i s’està intentant arribar a acords per integrar el cabal ecològic en el seu títol de concessió. Si no s’arriben a acords es faran contenciosos, encara que aquesta via no es desitjable per ningú.

Per tal de facilitar el canvi, s’ha obert un període de concertació amb ajudes econòmiques previstes per adoptar mesures d’estalvi que puguin facilitar la reducció de les extraccions.

Referència