5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

 5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.
L’estudi “Impacts of climate change on water resources in the Mediterranean Basin: a case study in Catalonia, Spain”  (referència) indica que les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a Catalunya inclouen una forta alteració en dinàmica de l’aigua al llarg del segle XXI.

Els resultats posen de relleu una futura reducció general del cabal circulant durant el secle actual, més accentuat a la capçalera de les conques humides (Fluvià i Tordera) i en temporades de tardor i estiu. La reducció esperada de l’evapotranspiració durant el segle actual afectaran el creixement, el desenvolupament i la distribució de la vegetació.
A més, la qualitat dels ecosistemes riberencs serà deteriorat per la creixent freqüència de fuxes d’aigua superficial per sota dels cabals ecològics.
La nostra anàlisi revela una major vulnerabilitat de les conques humides a la Catalunya septentrional, que podrien estar afectades greument pel canvi climàtic malgrat el seu aparentament bon estat hidrològic. Els ecosistemes en aquestes conques humides semblen ser més sensibles als canvis en les condicions ambientals que les conques seques, que és probable que estiguin millor adaptades.
Els resultats d’aquest estudi proporcionen dades detallades i informació local per ajudar els gestors a identificar els impactes més importants del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a escala regional i local. Aquesta identificació d’impacte i la seva quantificació és la clau per dissenyar l’adaptació mesures per afrontar les amenaces del canvi climàtic. Aquest estudi reflecteix la importància d’incorporar aquestes anàlisis en la gestió adaptativa a la
regió Mediterrània .

5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.

L’Enric Sagristà del CEAb-CSIC va analitzar l’evolució des dels anys 50 fins als 70 del Delta de la Tordera. En aquel perióde, el Delta estava creixent i estava guanyant terreny al mar. Des dels anys 80 fins ara, predominen les franges d’erosió a la costa, amb retrocessos fins a 300 metres. Per algun motiu la platja de Malgrat està rebent més sediments, però la zona del braç nord del Delta i la desembocadura està decreixent. En alguns moments, hem tingut 8 metres/any de taxa erosiva i destaca que més de 7 metres de retrocés anual degut a la mala gestió del territori.

(referència)