5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

 5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.

L’estudi “Impacts of climate change on water resources in the Mediterranean Basin: a case study in Catalonia, Spain”  (referència) indica que les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a Catalunya inclouen una forta alteració en dinàmica de l’aigua al llarg del segle XXI.

Els resultats posen de relleu una futura reducció general del cabal circulant durant el secle actual, més accentuat a la capçalera de les conques humides (Fluvià i Tordera) i en temporades de tardor i estiu. La reducció esperada de l’evapotranspiració durant el segle actual afectaran el creixement, el desenvolupament i la distribució de la vegetació.
A més, la qualitat dels ecosistemes riberencs serà deteriorat per la creixent freqüència de fuxes d’aigua superficial per sota dels cabals ecològics.
La nostra anàlisi revela una major vulnerabilitat de les conques humides a la Catalunya septentrional, que podrien estar afectades greument pel canvi climàtic malgrat el seu aparentament bon estat hidrològic. Els ecosistemes en aquestes conques humides semblen ser més sensibles als canvis en les condicions ambientals que les conques seques, que és probable que estiguin millor adaptades.
Els resultats d’aquest estudi proporcionen dades detallades i informació local per ajudar els gestors a identificar els impactes més importants del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a escala regional i local. Aquesta identificació d’impacte i la seva quantificació és la clau per dissenyar l’adaptació mesures per afrontar les amenaces del canvi climàtic. Aquest estudi reflecteix la importància d’incorporar aquestes anàlisis en la gestió adaptativa a la
regió Mediterrània .

5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.

L’Enric Sagristà del CEAb-CSIC va analitzar l’evolució des dels anys 50 fins als 70 del Delta de la Tordera. En aquel perióde, el Delta estava creixent i estava guanyant terreny al mar. Des dels anys 80 fins ara, predominen les franges d’erosió a la costa, amb retrocessos fins a 300 metres. Per algun motiu la platja de Malgrat està rebent més sediments, però la zona del braç nord del Delta i la desembocadura està decreixent. En alguns moments, hem tingut 8 metres/any de taxa erosiva i destaca que més de 7 metres de retrocés anual degut a la mala gestió del territori.

(referència)

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Les principals actuacions antròpiques que poden donar una explicació a la erosió de les platges (referència):

  • Canalització del riu (amb dues fases, anys 40 aixecament de les motes, anys 90 esculleres i aixecament motes).
  • La desaparició dels canals secundaris (aprofitats en moments de grans cabals per repartir sediments a la part nord i exposa a les platges de Blanes, per exemple, a l’erosió per les tempestes de llevant).
  • Extracció de graves de llit del riu, que ha reduït les taxes de transport de sediments del riu.
  • Construcció de pous per a l’abastament d’aigua, no només als municipis del Delta, sinó a altres molt turístics (Tossa, Lloret,..) que s’alimenten de l’aqüífer del Tordera. Cada inici d’estiu (increment de temperatures, increment extracció, menys precipitació,…) baixa el nivell de l’aqüífer i el riu es queda sec.
  • Dragats submarins en el front deltaic per regenerar platges. Es va treure sorra de la zona submergida del Delta i per equilibrar el forat que s’ha generat, la dinàmica de sorres tendeix a taxes d’erosió molt fortes.

Figura 2: actuacions antròpiques realitzades entre el 2006 i 2016.

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

2.2. Millorar la coordinació entre les administracions implicades en la gestió del litoral.

C. Gestió per ecosistemes

Un altre concepte clau es la Gestió per Ecosistemes (Referéncia). Es basa en una sèrie de principis que impliquen la constitució d’una taula com ara la de la Tordera de forma explícita (participació social, visió desitjada, descentralització de la gestió) i que dona peu a l’apoderament de la societat i a apropar la gestió al territori. Per tant, la participació és obligada, més que una necessitat, i la gent ha de dir el que vol pel futur.

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta

B. La Gestió Integrada de Zones Costaneres.

Des de ll’equip del CEAB es va treballar molt el tema de la Gestió Integrada de Zones Costaneres. España va signar el protocol internacional al 2008, quan la gestió integrada passa a ser una obligació. En aquest sentit, la planificació territorial hauria de coordinar-se amb la gestió costanera, però costa molt que així sigui i hi ha greus carències en la implementació del protocol.

Referència

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Els investigadors del CEAB-CSIC van treballar extensivament el tema de la erosió, on van sortir recomanacions molt simples però molt clares [referència]

1) s’ha de tenir el coneixement de les causes de l’erosió.

2) s’ha de trobar el factor clau del desequilibri per restaurar el procés i fer el sistema mes resilient, com ara la implantació del cabal ecològicper recuperar el balanç sedimentari.

3) s’ha d’establir la resposta de forma proactiva i planificada: una visió comuna i consensuada per establir objectius clars per començar una planificació estratègica pel Delta.

4) s’han d’internalitzar els costos de les decisions d’inversió: qui ho paga, quant paga…?

El projecte Eurosion plantejava tres possibilitats d’actuació respecte a la gestió del litoral: a) deixar que l’erosió avanci, b) l’artificialització de la línia de costa, c) efectuar una morfo-regeneració. Sembla que l’administració està treballant en la línia de la segona opció, quan des del  punt de vista del grup de recerca del CEAb seria preferible la tercera.

 

4. Promoure “models d’explotació” del territori que siguin compatibles amb la preservació de l’espai natural que conforma el Delta.

Des de l’Associació de càmpings es van aportar unes reflexions sobre el paper que pot jugar el sector per contribuïr als objectius de la Taula del Delta i de la Baixa Tordera. En el text es pot legir, per exemple que:

“Els càmpings poden jugar un paper positiu en el procés de regeneració del delta, un cop   assumit el fet de la seva presència i garantida la seva continuïtat. El propi procés de transformació de les instal·lacions no és expansiu sinó que es basa en la reducció de la densitat d’ocupants, la millora de la qualitat de les instal·lacions i una major sensibilitat en la integració paisatgística. D’una manera més directa, la cessió i condicionament paisatgístic de sòl de ribera i franja costanera poden ser l’aportació més clara (i més immediata) a aquesta regeneració.

Davant de la situació crítica del front litoral cal actuacions a curt termini que permetin reordenar l’espai per a millorar la dinàmica litoral. La manca d’interès de les administracions en participar activament i financera en aquesta planificació, fa que, a curt termini sigui difícil, per part dels càmpings, prendre les mesures necessàries que permetrien alliberar espais en el litoral tot i garantint la continuïtat de les seves activitats.”

Descarregar el text sencer

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.4 Garantir una gestió integrada dels aqüífers i de les aigües superficials.

En el pla de gestió s’han establert noves regles per l’explotació de les diferents fons (pous i ITAM) dins d’un marc “d’explotació coordinada”, on es conjuguen els recursos externs i els locals dins d’un marc on s’estableixen prioritats d’extracció en funció dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Tanmateix es planteja crear una comissió de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i de les persones usuàries afectades a fi d’adaptar l’explotació. La creació d’una comunitat d’usuaris per regular l’ús de l’aqüífer està previst en la normativa vigent i podria ajudar a que hagi més control i coordinació sobre les extraccions.

Al Pla de Gestió actual hi ha una mesura previstes per l’augment de la reutilització de l’aigua i promoció de l’ús de l’aigua regenerada que, per exemple, es podria per fer servir per recàrrega dels aqüífers.

L’augment de la dessalació comporta un augment de les despeses per la producció de l’aigua en alta. Actualment s’està utilitzant l’aigua de la ITAM de la Tordera per compensar els nivells baixos del pantà de Sau-Susqueda per abastir el sistema ATLL. El sistema de pous i ITAM de la Tordera treballa al mínim a l’hivern i a l’estiu s’augmenta la capacitat. ATLL te unes consignes per el seu règim d’explotació i hi ha unes tarifes de venta de l’aigua aprovades que s’han de respectar. Per aquesta raó a ATLL no l’interessa utilitzar l’aigua que sigui cara de produir (dessalació), l’interessa exhaurir l’aigua barata (pous o rius) i tenir el màxim benefici.

1. Recuperar la qualitat i quantitat de l’aigua a la conca de la Tordera.

1.3 Protegir i recuperar les zones humides

La problemàtica de les zones humides es relaciona amb el fet que no totes es podrien classificar oficialment com a masses d’aigua, ni és fàcil aplicar indicadors i criteris adequats. En específic per la Tordera, hi ha 7 que s’han pogut identificar com a masses d’aigua, uns quants estanys i la desembocadura. El seu estat ecològic es mediocre, deficient o dolent, i cap en bon estat.

Refenrència