2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Les principals actuacions antròpiques que poden donar una explicació a la erosió de les platges (referència):

• Canalització del riu (amb dues fases, anys 40 aixecament de les motes, anys 90 esculleres i aixecament motes).
• La desaparició dels canals secundaris (aprofitats en moments de grans cabals per repartir sediments a la part nord i exposa a les platges de Blanes, per exemple, a l’erosió per les tempestes de llevant).
• Extracció de graves de llit del riu, que ha reduït les taxes de transport de sediments del riu.
• Construcció de pous per a l’abastament d’aigua, no només als municipis del Delta, sinó a altres molt turístics (Tossa, Lloret,..) que s’alimenten de l’aqüífer del Tordera. Cada inici d’estiu (increment de temperatures, increment extracció, menys precipitació,…) baixa el nivell de l’aqüífer i el riu es queda sec.
• Dragats submarins en el front deltaic per regenerar platges. Es va treure sorra de la zona submergida del Delta i per equilibrar el forat que s’ha generat, la dinàmica de sorres tendeix a taxes d’erosió molt fortes.

Figura 2: actuacions antròpiques realitzades entre el 2006 i 2016.

2.2. Millorar la coordinació entre les administracions implicades en la gestió del litoral.

C. Gestió per ecosistemes

Un altre concepte clau es la Gestió per Ecosistemes (Referéncia). Es basa en una sèrie de principis que impliquen la constitució d’una taula com ara la de la Tordera de forma explícita (participació social, visió desitjada, descentralització de la gestió) i que dona peu a l’apoderament de la societat i a apropar la gestió al territori. Per tant, la participació és obligada, més que una necessitat, i la gent ha de dir el que vol pel futur.

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta

B. La Gestió Integrada de Zones Costaneres.

Des de ll’equip del CEAB es va treballar molt el tema de la Gestió Integrada de Zones Costaneres. España va signar el protocol internacional al 2008, quan la gestió integrada passa a ser una obligació. En aquest sentit, la planificació territorial hauria de coordinar-se amb la gestió costanera, però costa molt que així sigui i hi ha greus carències en la implementació del protocol.

Referència

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Els investigadors del CEAB-CSIC van treballar extensivament el tema de la erosió, on van sortir recomanacions molt simples però molt clares [referència]

1) s’ha de tenir el coneixement de les causes de l’erosió.

2) s’ha de trobar el factor clau del desequilibri per restaurar el procés i fer el sistema mes resilient, com ara la implantació del cabal ecològicper recuperar el balanç sedimentari.

3) s’ha d’establir la resposta de forma proactiva i planificada: una visió comuna i consensuada per establir objectius clars per començar una planificació estratègica pel Delta.

4) s’han d’internalitzar els costos de les decisions d’inversió: qui ho paga, quant paga…?

El projecte Eurosion plantejava tres possibilitats d’actuació respecte a la gestió del litoral: a) deixar que l’erosió avanci, b) l’artificialització de la línia de costa, c) efectuar una morfo-regeneració. Sembla que l’administració està treballant en la línia de la segona opció, quan des del  punt de vista del grup de recerca del CEAb seria preferible la tercera.

Des de l’Associació de càmpings es van aportar unes reflexions sobre el paper que pot jugar el sector per contribuïr als objectius de la Taula del Delta i de la Baixa Tordera. En el text es pot legir, per exemple que:

“Els càmpings poden jugar un paper positiu en el procés de regeneració del delta, un cop   assumit el fet de la seva presència i garantida la seva continuïtat. El propi procés de transformació de les instal·lacions no és expansiu sinó que es basa en la reducció de la densitat d’ocupants, la millora de la qualitat de les instal·lacions i una major sensibilitat en la integració paisatgística. D’una manera més directa, la cessió i condicionament paisatgístic de sòl de ribera i franja costanera poden ser l’aportació més clara (i més immediata) a aquesta regeneració.

Davant de la situació crítica del front litoral cal actuacions a curt termini que permetin reordenar l’espai per a millorar la dinàmica litoral. La manca d’interès de les administracions en participar activament i financera en aquesta planificació, fa que, a curt termini sigui difícil, per part dels càmpings, prendre les mesures necessàries que permetrien alliberar espais en el litoral tot i garantint la continuïtat de les seves activitats.”

Descarregar el text sencer