Comença un nou cicle de trobades de la Taula!

Posted on por

Ja s’apropa la data per a la propera trobada de la Taula  de la Tordera! Ens trobem el proper dimecres dia 17 de juliol 2019, de 17:00 de la tarda i fins a les 19:30, :

17.00 – 17.15 Benvinguda participants

Laia Gómez i Óliver Sánchez-Camacho (Ajuntament de Malgrat de Mar)
17.15- 18.00 Reprenent el fil: Introducció a la Taula i l’estat de la qüestió

Annelies Broekman (CREAF)

·         On estem?

·         Projecte REDAPTA i el Pla Estratègic

·         Conveni Generalitat

·         Participació processos de l’ACA i ATLL

·         Campanya risc inundacions
18.00-18.45 Taller:

Expectatives: que volem que es treballi a la Taula i que podem fer aquest any?
18.45 – 19.15 Com volem que funcioni la Taula?:

·         Llei de la privacitat i el  llistat correus i directori contactes

·         Reunions periòdiques de la Taula i el REDAPTA

·         Propostes de temes a tractar i sinergies amb els ajuntaments

·         altres
19.45-20.00 Cloenda

Tercera trobada de la Taula del Delta i de la Baixa Tordera

Posted on por

Quan va passar just un any de la seva creació, al juny 2017, es celebra la tercera trobada de al Taula del Delta i de la Baixa Tordera.

En un primer moment, el Prof. Rafa Sardà va presentar les conclusions del treball dut a terme per la comissió científica de la Taula, aportant elements fonamentals per tal d’alimentar el debat de la Taula amb informació científica sobre l’estat del territori.

En un segon moment, Dr. Annelies Broekman va presentar les conclusions del procés participatiu de l’ISACC TorDelta, aportant els elements més rellevants del procés participatiu amb els actors de la conca.

Per últim, es va presentar formalment la constitució de la taula del Delta i de la Baixa Tordera per part dels quatre ajuntaments promotors, seguit per un debat sobre les expectatives de la Taula i la seva manera de funcionar. En aquest sentit es va remarcar la importància que els ajuntament assumeixin un compromís en ferm i es plantegin contribuir al seu manteniment de cara els pressupostos del 2019.

Resum de la sessió

Document constitutiu

Imatges de la sessió

5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

Posted on por
 5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.

L’estudi “Impacts of climate change on water resources in the Mediterranean Basin: a case study in Catalonia, Spain”  (referència) indica que les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a Catalunya inclouen una forta alteració en dinàmica de l’aigua al llarg del segle XXI.

Els resultats posen de relleu una futura reducció general del cabal circulant durant el secle actual, més accentuat a la capçalera de les conques humides (Fluvià i Tordera) i en temporades de tardor i estiu. La reducció esperada de l’evapotranspiració durant el segle actual afectaran el creixement, el desenvolupament i la distribució de la vegetació.
A més, la qualitat dels ecosistemes riberencs serà deteriorat per la creixent freqüència de fuxes d’aigua superficial per sota dels cabals ecològics.
La nostra anàlisi revela una major vulnerabilitat de les conques humides a la Catalunya septentrional, que podrien estar afectades greument pel canvi climàtic malgrat el seu aparentament bon estat hidrològic. Els ecosistemes en aquestes conques humides semblen ser més sensibles als canvis en les condicions ambientals que les conques seques, que és probable que estiguin millor adaptades.
Els resultats d’aquest estudi proporcionen dades detallades i informació local per ajudar els gestors a identificar els impactes més importants del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a escala regional i local. Aquesta identificació d’impacte i la seva quantificació és la clau per dissenyar l’adaptació mesures per afrontar les amenaces del canvi climàtic. Aquest estudi reflecteix la importància d’incorporar aquestes anàlisis en la gestió adaptativa a la regió Mediterrània .

5. Incloure el canvi climàtic a la planificació de les actuacions al territori

Posted on por

5.1 Generar processos de planificació estratègica per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en totes les àrees de planificació.

L’Enric Sagristà del CEAb-CSIC va analitzar l’evolució des dels anys 50 fins als 70 del Delta de la Tordera. En aquel perióde, el Delta estava creixent i estava guanyant terreny al mar. Des dels anys 80 fins ara, predominen les franges d’erosió a la costa, amb retrocessos fins a 300 metres. Per algun motiu la platja de Malgrat està rebent més sediments, però la zona del braç nord del Delta i la desembocadura està decreixent. En alguns moments, hem tingut 8 metres/any de taxa erosiva i destaca que més de 7 metres de retrocés anual degut a la mala gestió del territori.

(referència)

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

Posted on por

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Les principals actuacions antròpiques que poden donar una explicació a la erosió de les platges (referència):

  • Canalització del riu (amb dues fases, anys 40 aixecament de les motes, anys 90 esculleres i aixecament motes).
  • La desaparició dels canals secundaris (aprofitats en moments de grans cabals per repartir sediments a la part nord i exposa a les platges de Blanes, per exemple, a l’erosió per les tempestes de llevant).
  • Extracció de graves de llit del riu, que ha reduït les taxes de transport de sediments del riu.
  • Construcció de pous per a l’abastament d’aigua, no només als municipis del Delta, sinó a altres molt turístics (Tossa, Lloret,..) que s’alimenten de l’aqüífer del Tordera. Cada inici d’estiu (increment de temperatures, increment extracció, menys precipitació,…) baixa el nivell de l’aqüífer i el riu es queda sec.
  • Dragats submarins en el front deltaic per regenerar platges. Es va treure sorra de la zona submergida del Delta i per equilibrar el forat que s’ha generat, la dinàmica de sorres tendeix a taxes d’erosió molt fortes.

Figura 2: actuacions antròpiques realitzades entre el 2006 i 2016.

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

Posted on por

2.2. Millorar la coordinació entre les administracions implicades en la gestió del litoral.

C. Gestió per ecosistemes

Un altre concepte clau es la Gestió per Ecosistemes (Referéncia). Es basa en una sèrie de principis que impliquen la constitució d’una taula com ara la de la Tordera de forma explícita (participació social, visió desitjada, descentralització de la gestió) i que dona peu a l’apoderament de la societat i a apropar la gestió al territori. Per tant, la participació és obligada, més que una necessitat, i la gent ha de dir el que vol pel futur.

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

Posted on por

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta

B. La Gestió Integrada de Zones Costaneres.

Des de ll’equip del CEAB es va treballar molt el tema de la Gestió Integrada de Zones Costaneres. España va signar el protocol internacional al 2008, quan la gestió integrada passa a ser una obligació. En aquest sentit, la planificació territorial hauria de coordinar-se amb la gestió costanera, però costa molt que així sigui i hi ha greus carències en la implementació del protocol.

Referència

2. Recuperar la dinàmica geomorfològica del riu, les planes al·luvials i dels sistemes costaners.

Posted on por

2.1 Generar un compromís estable i clar sobre les actuacions de morfo-regeneració de les platges i la punta del Delta.

A. La erosió

Els investigadors del CEAB-CSIC van treballar extensivament el tema de la erosió, on van sortir recomanacions molt simples però molt clares [referència]

1) s’ha de tenir el coneixement de les causes de l’erosió.

2) s’ha de trobar el factor clau del desequilibri per restaurar el procés i fer el sistema mes resilient, com ara la implantació del cabal ecològicper recuperar el balanç sedimentari.

3) s’ha d’establir la resposta de forma proactiva i planificada: una visió comuna i consensuada per establir objectius clars per començar una planificació estratègica pel Delta.

4) s’han d’internalitzar els costos de les decisions d’inversió: qui ho paga, quant paga…?

El projecte Eurosion plantejava tres possibilitats d’actuació respecte a la gestió del litoral: a) deixar que l’erosió avanci, b) l’artificialització de la línia de costa, c) efectuar una morfo-regeneració. Sembla que l’administració està treballant en la línia de la segona opció, quan des del  punt de vista del grup de recerca del CEAb seria preferible la tercera.