1.5 Revertir comportaments fraudulents amb els usos de l’aigua

Actualment hi ha una manca de transparència i accessibilitat a les dades relacionades als usos de l‘aigua per part de la ciutadania i, encara que l’ACA exerceix tasques d’inspecció i control, les eines utilitzades tenen un important marge de millora.

1.4 Garantir una gestió integrada dels aqüífers i de les aigües superficials.

En el pla de gestió s’han establert noves regles per l’explotació de les diferents fons (pous i ITAM) dins d’un marc “d’explotació coordinada”, on es conjuguen els recursos externs i els locals dins d’un marc on s’estableixen prioritats d’extracció en funció dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Tanmateix es planteja crear una comissió de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i de les persones usuàries afectades a fi d’adaptar l’explotació. La creació d’una comunitat d’usuaris per regular l’ús de l’aqüífer està previst en la normativa vigent i podria ajudar a que hagi més control i coordinació sobre les extraccions.

Al Pla de Gestió actual hi ha una mesura previstes per l’augment de la reutilització de l’aigua i promoció de l’ús de l’aigua regenerada que, per exemple, es podria per fer servir per recàrrega dels aqüífers.

L’augment de la dessalació comporta un augment de les despeses per la producció de l’aigua en alta. Actualment s’està utilitzant l’aigua de la ITAM de la Tordera per compensar els nivells baixos del pantà de Sau-Susqueda per abastir el sistema ATLL. El sistema de pous i ITAM de la Tordera treballa al mínim a l’hivern i a l’estiu s’augmenta la capacitat. ATLL te unes consignes per el seu règim d’explotació i hi ha unes tarifes de venta de l’aigua aprovades que s’han de respectar. Per aquesta raó a ATLL no l’interessa utilitzar l’aigua que sigui cara de produir (dessalació), l’interessa exhaurir l’aigua barata (pous o rius) i tenir el màxim benefici.

1.3 Protegir i recuperar les zones humides

La problemàtica de les zones humides es relaciona amb el fet que no totes es podrien classificar oficialment com a masses d’aigua, ni és fàcil aplicar indicadors i criteris adequats. En específic per la Tordera, hi ha 7 que s’han pogut identificar com a masses d’aigua, uns quants estanys i la desembocadura. El seu estat ecològic es mediocre, deficient o dolent, i cap en bon estat.

Refenrència

1.2 Revertir la sobre-explotació de l’aqüífer

Actualment la massa d’aigua subterrània del delta està designada com a sobre-explotada, però es vol designar com a “en risc”. Es sap que si la ITAM deixes de funcionar, el sistema estaria fallaria. Es un tema tècnic, però no només, donades les conseqüències sobre els permisos d’extracció.

En termes d’estat quantitatiu de la massa d’aigua subterrània de la baixa Tordera no es veu una tendència a la baixa i per això en el còmput general de series de 10 anys, la tendència és positiva i es diu que esta en bon estat quantitatiu per sobre d’un llindar mínim. Ara bé, si que es cert que la DMA diu que també s’han d’analitzar els sistemes ecològics dependents de l’aqüífer, un factor que també hauria de condicionar la declaració del bon estat, però això no està resolt a nivell tècnic i jurídic. L’ACA esta fent un plec per contemplar i estudiar això. Hi ha ecosistemes diversos que depenen dels nivells piezomètrics de l’agua subterrània i mantenir el bon estat ecològic. Es una massa catalogada com a “en risc” perquè te una pressió antròpica enorme i cal posar mesures constants per evitar el mal estat.

1.1 Garantir la implantació d’un regim de cabals de manteniment

Al 2006 es va aprovar un acord de govern on es van aprovar els cabals ecològics de manteniment de totes les conques internes. Aquestes referencies ja s’utilitzen per gestionar la implantació a les noves concessions o en les revisions de concessions. Amb les concessions existents es pretén fer una implantació progressiva, a partir d’1 juny 2018 es defineixen cabals de compliment obligat per totes les concessions de la conca de la Tordera, excepte dos trams on es farà a partir de 2020.

Ja s’ha iniciat la concertació amb els usuaris i s’està intentant arribar a acords per integrar el cabal ecològic en el seu títol de concessió. Si no s’arriben a acords es faran contenciosos, encara que aquesta via no es desitjable per ningú.

Per tal de facilitar el canvi, s’ha obert un període de concertació amb ajudes econòmiques previstes per adoptar mesures d’estalvi que puguin facilitar la reducció de les extraccions.

Referència