1.2 Revertir la sobre-explotació de l’aqüífer

Actualment la massa d’aigua subterrània del delta està designada com a sobre-explotada, però es vol designar com a “en risc”. Es sap que si la ITAM deixes de funcionar, el sistema estaria fallaria. Es un tema tècnic, però no només, donades les conseqüències sobre els permisos d’extracció.

En termes d’estat quantitatiu de la massa d’aigua subterrània de la baixa Tordera no es veu una tendència a la baixa i per això en el còmput general de series de 10 anys, la tendència és positiva i es diu que esta en bon estat quantitatiu per sobre d’un llindar mínim. Ara bé, si que es cert que la DMA diu que també s’han d’analitzar els sistemes ecològics dependents de l’aqüífer, un factor que també hauria de condicionar la declaració del bon estat, però això no està resolt a nivell tècnic i jurídic. L’ACA esta fent un plec per contemplar i estudiar això. Hi ha ecosistemes diversos que depenen dels nivells piezomètrics de l’agua subterrània i mantenir el bon estat ecològic. Es una massa catalogada com a “en risc” perquè te una pressió antròpica enorme i cal posar mesures constants per evitar el mal estat.